Afinando palabras

Avui la veritat no tinc pensat un tema en el que pensar avans d'escriure, avui simplement tinc ganes de escriure tal qual el que vaig pensant.
Estiu..que bó o que dolent pot arribar a ser un estiu, que bo poden ser, aquells matins, tardes i nits amb amics, família, amb persones que t'estimes i que et fan treure una rialla rere una altra, que bons els dies de platja i de piscinaa, tardes a troços de gespa, abraçades, petons, somriures, festes, sopars, amics, amics, amics, i més que amics...
Però que dolent quan tens algú lluny oi? Potser no tant lluny per distància, però molt lluny del teu cantó, molt lluny dels teus braços, molt lluny de les teves abraçades..
A la vegada em sento cobard per escriure-ho aquí, per no ser capaç de dirte-ho a tú, perque sé que aquest text només se'l llegiran dues personetes, que son les uniques que coneixen aixo..
No sé sincerament si lo questic fen donará bon resultat físicament, pro interiorment..molt, moltissim.
Ara mateix estava pensan en que tinc ganes de fer una xarraada amb el señor olona...


ufuf, se m'estan acaban les ganes d'escriure gràcies a un joc que m'ha proposat la fabiola jajaja semblem nenes petites, pero sapS?
es quan millor m'ho paso.