Afinando palabras

El sentit de la vida.
Un pensament, tant vàlid com qualsevol altre, discutible com qualsevol.
És difícil començar a parlar d'un tema com aquest, es podria iniciar amb la pregunta que ho resumeix, i que poc a poc intentaré descobrir.
¿Per a que estem en aquesta vida?, ¿ Quin sentim podem donar-li?
Sé que del que parlaré la gran majoria dels que ho escolti'n farán com si fos un tema absurd, pensarán: Quin sentit té la vida? Fácil, estem aquí esperan a que el tren passi, i s'acaba.
Donc bé, per tota aquella gent que ni que no esitgui d'acord es pot molestar en escoltar-me, jo em molestaré en escriure.
Si la vida enrealitat es un tren que ha de passar simplement, sense sentit,
Per què es fan les coses?
Per què es cometen els errors?
Per què tenim una ética, una religió (en alguns casos), un treball?
Si no serveix per a res més que esperar a que s'acabi la via..per què és fa?
No m'agrade fer les coses per fer, sense cap mena de sentit, d'aquesta manera intento buscar un significat amb aquesta vida, que aconsegueixi que faci les coses amb ganes perque de veritat sé que hem portarán a algun lloc.
Doncs d'aquesta manera comenso a explicar les meves idees.
És fácil, crec que en aquesta vida simplement estem per a superar-nos, es com un joc de nivells que hem d'anar passant, sent cada cop més bons, en cada vida, apendre algo, i arribar a ser una mica més perfectes en cada una de elles, amb la fi de saber superar tots els aspectes negatius dels humans, un cop has passat aquestos nivells ets per dir-ho de alguna manera, Savi. Tant perfecte que no necesites ni l'aire per viure, tant feliç que res t'importa, ja que no necesites res, ets llum, ets energia a l'univers.
Començariem aquest joc sent del pitjor que pots trobar-te, una persona, inhumana, inconsient, amb problemes cerebrals, amb idees tant dolentes que arriben a ser inexplicables.
Poc a poc vas passan superan aquestes coses que fan la “vida” d'un humà.
Pot semblar una mica estrany, però que és normal?